En el camí ens trobem diferents cruïlles, i
cal escollir quin és el bo. De vegades ens podem equivocar, i aleshores
cal retornar al punt de sortida en el qual ens vam desviar. Per això cal
veure quines coses ens han portat per un lloc diferent, i quina lliçó
podem treure de tot plegat. Aquestes són algunes de les més destacades
que he trobat.
La primera, és la confusió de
les coses, no només per les paraules que ens diuen, sinó també pels
desitjos que surten de nosaltres mateixos. Per exemple, Catalunya no ha
tingut mai rei, sempre va ser comte de Barcelona, i aleshores, els
monàrquics pateixen complex d'nferioritat perquè ells creuen que el rei
és la màxima autoritat en la seva jerarquia. Però en el món català, no
hem de tenir cap complex d'inferioritat. Ja que com a Principat de
Catalunya, la màxima autoritat era Jesucrist. I per tant, el comte, com
el president dels Estats Units, era l'oficial major. Amb això vull dir,
que feia una feina, i per tant, la seva actuació estava sotmesa a
limitacions com qualsevol altre. Per això, el comte no podia fer res
sense el dret que li atorgaven els catalans. En les nostres
Constitucions, les Corts feien "donació" al comte dels diners que
s'havien pactat. D'aquesta premisa, se'n poden relligar altres per
evitar el miratge de la reialesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada