Avui dia no es fa servir la paraula "honor". En tot cas, queda molt
protocolària, i en català es fa servir honorable per als consellers i el
president de la Generalitat. Ara que el judici per al nou Estatut de
Catalunya està vist per sentència el dia 18 de juny, diada de Corpus,
cadascú decidirà en consciència quin serà el veredicte. Altres paraules
s'han utilitzat molt: dignitat, drets històrics, nació, etc... però hem
perdut el sentit dels mots, i en aquesta Patum que hem viscut durant
aquestos dos anys, tot ha canviat per continuar igual: el comte de
Lampedusa "dixit".
Tanmateix, entre totes les possibilitats
d'enfocar el vot, cap ha apelat a l'honor. Serà que com a catalans ja
ens queda poc, o potser que durant segles no n'hem tingut cap. L'esclau
no té res, i l'amo s'emporta tot lo que aquest guanya, segons les lleis
antigues i les modernes. Però si donem un cop d'ull, hem de prendre nota
d'algunes expressions apreses i actuar en conseqüència. Aquelles cites o
frases memorables que ens ensenyàven a l'escola: una era la de Méndez
Núñez: "Más vale honra sin barcos que barcos sin honra". O aquella de
l'alcalde de Zalamea: "Al Rey, la vida y la hacienda se le han de dar,
pero el Honor es patrimonio del alma, y el alma solo es de Dios".
Per això, el dia 18 de juny anirem a votar el Nou Estatut. I jo votaré NO.
Altres
votareu una altra cosa. I cal que sigui així. Però jo crec que ens
trobarem entre el NO i l'OU a l'Estatut. I per desgràcia o per sort,
aquest ou ja fa molta olor de podrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada