Aquest divendres 9 de febrer del 2026 es va fer a Cal Ninyo el concert de La Cumbancha. És una de les primeres actuacions d'enguany que ens porta el Club de Folc a Sant Boi de Llobregat. Aquest grup musical format per un trio, al qual es va afegir un baix convidat, interpretava cançons i balls de l'estat de Veracreu, a Mèxic.
Un concert de gran nivell que ens acostava els ritmes d'aquell país. Sons "jarochos", peteneres, i fandangos d'allà. Lletres lligades a la natura i el seu vincle amb la gent que hi viu. Aquest conjunt recull el llegat popular amb ganes d'actualitzar-lo. És una proposta que ens acosta a una "nova cançó" mexicana.
Aquest pont musical entre Catalunya i Mèxic exposa el mestissatge de la música "txalalpa" i la catalana. Carles Camps explica en el seu llibre "La Conquesta Catalana de Mèxic", l'arribada al lloc i port de Veracreu, on es va fundar la primera ciutat al continent. Allà el comte de Ribagorça, anomenat Ferran Cortés, de sang reial, comença la conquesta de l'imperi asteca. Els vincles amb el Regne de València també són prou clars amb la canya de sucre. D'aquí surt una cançó molt maca titulada "La Canya". De fet, el repertori musical també presenta aquestos lligams històrics, malgrat que moltes vegades queden soterrats, com passava amb els ritmes africans dels "cimarrons", presents amb les congues.
Si hom no es troba pas documentació original de la Conquesta de l'Imperi Asteca, estranyament per a un fet històric tant gran, encara podem rastrejar els documents vius que es perllonguen durant generacions. En el nostre cas, per la via musical. Com la pervivència de la canya, en un viatge a l'inrevés del que ens explica en la seva meravellosa distopia del gran Tísner, "Les Paraules d'Opoton Vell".
