LA QUIETUD DE L'ABSENT

Hi ha una cançó molt maca de l'Anna Andreu: "Quietud". I la versió amb Rita Payés i Pol Batlle és sensacional. La lletra musicada és d'una poesia de la Maria Antònia Salvà. La poetessa ja no hi és i mon pare tampoc. La cançó m'acompanyava fa dos anys, com el sospir de l'absent. 

Aquest mes d'octubre ens ha arribat el llibre d'Eva Piquer titulat "Difamació". En ell posa en evidència les crítiques que li va dedicar l'articulista Bernat Dédeu en el seu moment. Si la venjança se serveix freda, aquesta ha encès un bon foc. Tots dos tenen defensors en aquesta palestra, però cal posar l'origen d'aquest combat agre en el context de l'any 2017. D'aquest parer ha estat una altra escriptora, que volia donar una perspectiva més desapassionada, anant a l'inici de tot allò. 

Recordo aquella vegada que Carles Capdevila va venir a presentar el diari Ara l'any 2010 a Sant Boi de Llobregat. Va ser un 26 d'octubre a dos quarts de 8 a Cal Ninyo. En Capdevila va engrescar uns quants per fer-se socis fundadors, perquè veies una persona que donava la cara per tirar endavant un projecte periodístic amb cara i ulls. Per desgràcia, l'any 2017 va morir d'un càncer. Ara ja han passat vuit anys d'aquell any en que vam viure al límit. 

Adès he trobat a l'intercanvi de llibres el volum titulat "La Vida que Aprenc". És un recull dels seus articles publicats i que es va editar a l'abril del 2017, mesos abans de la seva mort. Certament va patir de valent, no només ell, personalment. En aquell any,  tots vam passar la prova del foc amb el procés, i de tot plegat, només ens queden les cendres de la veritat. 

Dels seus escrits, d'estil assossegat, voldria destacar alguna frase: "O celebrem l'estima o exhibim a cops la seva absència". I és aquesta absència, precisament la de Carles Capdevila, que deu trobar a faltar la seva dona i els fills, així com el Bernat, que veu que no hi ha gaire gent amb qui parlar cara a cara. "I de sobte, amb lleu frissament, una branca s'estremia. Era un ocell que hi venia, era el sospir d'un absent". De tots els nostres absents. 

CULTURA I INNOVACIÓ AL CENTRE LLEIDATÀ

Adès el proppassat dijous 9 d'octubre a les set de la tarda es va celebrar la segona conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de Lleida. La primera va estar dedicada al gran músic lleidatà Ricard Viñes. Tot el programa compta amb ponents destacats i reconeguts abastament. 

Precisament aquesta segona sessió anava a càrrec del periodista i productor Tatxo Benet, responsable de la companyia Mediapro.  Entre el públic es trobaven el president del Centre, Roger Mestre, i la vicepresident, Joan Novau. El seu títol era "Cultura i Innovació". Va ser interessant escoltar la veu d'un protagonista destacat de les darreres dècades en el món periodístic i audiovisual. Envoltat per tot de canvis accelerats, dels quals hem estat tots testimonis. 

La seva carrera professional arrenca a la dècada dels vuitanta, i ha anat evolucionant a partir dels avenços tecnològics. En Tatxo Benet volia deixar ben clar que la cultura no és una cosa estàtica. De fet, la cultura comporta una innovació contínua de la nostra societat. I que es produeix un traspàs de la tradició mitjançant la comunicació, de generació en generació.

Va fer esment que, des de la Prehistòria i de la mà del progrés material, l'home s'ha anat enfilant per damunt d'aquestes millores tecnològiques. Aquesta idea em va recordar el llibre de Yanis Varufakis del 2023 titulat "Tecnofeudalisme". En ell ens explica com son pare, des de ben petit, li ensenyava com van anar evolucionant els metalls, i quina repercussió van tenir en les nostres societats. Sobretot a partir del descobriment del ferro. 

Ara ens afrontem a una altra revolució. És el pas del món analògic al món digital, on la compressió de les unitats d'informació ha permès, paradoxalment, que es puguin fer coses més grans. És aquesta compressió i descompressió amb les noves tecnologies que fa que s'obrin un gran ventall d'oportunitats. Des de la seva empresa s'han generat continguts, que gràcies als canals d'internet i les seves plataformes, ens arriben desseguida, amb un consum massiu dels productes culturals. 

Cal anar-se adaptant a les innovacions tècniques. Per això, va posar com a exemple els recents encàrrecs rebuts com el de les Aigües de Barcelona amb "The Zone of Hope". També el projecte immersiu en les obres del pintor Sorolla. I el més recent, com el de la digitalització de la capella de Sant Nicolau de València, amb pintures comparables a les de la Capella Sixtina. 

Va esmentar l'impacte de les noves tecnologies en el món periodístic, davant la pèrdua del monopoli de la informació. Per ell, la solució passava per recuperar la veracitat, i confiança en el treball periodístic. 

En resum, cal veure la innovació tècnica estretament lligada al canvi cultural. Perquè de fet existeix una superposició de mitjans que no invaliden els més antics. Tal com va passar amb el pergamí, la impremta, la ràdio o la televisió. En Tatxo Benet ens va donar una bona perspectiva actual enmig d'aquest maremàgnum d'esdeveniments. Cal tenir una bona brúixola per navegar, i per això, us recomano que assistiu a les properes conferències del Centre Comarcal Lleidatà. Estareu al cas de tot allò que es belluga sota els nostres peus.  

PS. Aquesta setmana de lluna nova hem sabut de la marxa de Tatxo Benet de la productora Mediapro. Estic segur que tirarà endavant amb altres projectes. Des d'aquest racó li desitgem bon vent i barca nova.