Volíem aprofitar el darrer cap de setmana d'agost per descansar una mica. Vam triar Besalú, sense adonar-nos que es feia la fira de Besalú Medieval. Dissabte ple de gom a gom. Malgrat que no era la idea prevista, va ser força entretingut. El nostre país presenta uns decorats magnífics per a aquest gènere d'animació. I ja fa dècades que s'hi treballa amb força qualitat. Fira dels Trobadors a Castelló d'Empúries, Sant Jordi a Montblanc, a Vic, etc... Potser als pobles es representaven les obres de teatre com el Retaule de Sant Ermengol, i ara s'ha portat tot més als carrers i places. Amb una barreja de gèneres mediàtics: sèries, videojocs, exhibicions... Fins i tot el circ ha sortit de l'envelat, i ara s'escampa per tots els racons del poble. Serà casualitat o no, a Besalú van substituir el Museu de les Miniatures pel Museu del Circ. Ara ja no es porta la distinció entre els "tontos" i els "espavilats", sinó entre els "bons" i els "dolents".
Quina mena de pallasso triaria avui el filòsof Kierkegaard per exposar la seva paradoxa? La pregunta que em faig és quina mena de públic tindríem avui? Ahir a la nit van passar el magnífic documental "De Caligari a Hitler" per la cadena BTV. Què ensenya el cine que nosaltres mateixos no veiem? era la pregunta reiterada. En Sigfried Kracauer exposa en el seu llibre una panoràmica d'aquells anys sense judicar, una contemplació de la vida d'aleshores, que ens corprèn per les semblances actuals. Però hi ha gaire diferència amb Na Cassandra de la Guerra de Troia?
Cerquem refugi en un passat idealitzat, sigui el dels grecs, romans, o dels medievals, fora d'aquest present conflictiu. Atracció del passat, melangia, juguem amb el passat per no esguardar l'ara i aquí. Ens esvera més pensar en el futur, perquè no hi ha una utopia ni un paradís cap on valgui la pena caminar-hi. Gaudir de l'espectacle és sa, l'ànima ho desitja, però l'esperit necessita enfilar-se tocant de peus a terra. Fins i tot les bombolles de sabó necessiten l'alè que les impulsa fora de l'anella. Cal observar les bombolles per poder descobrir les coses que se'ns amaguen. Perquè la nostra mirada no contempla tot allò que té al davant. Voldria esmentar l'excel·lent article del Manuel Pimentel adés publicat a internet. Parla dels temps mentiders, però sobretot de com ens eduquen per condicionar les nostres observacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada