Lletres Apassionades a l'Hora de l'Alba

Precisament el juny del 1979, el periodista Josep Maria Puigjaner va publicar un llibre titulat: "Lletres apassionades a l'hora de l'alba" dintre de la col.lecció Biblioteca Serra d'Or. Quan estàvem pujant l'esglaó de la Transición va fer un aplec de cartes. Aquestes epístoles s'adreçaven a diferents grups de la població que vivien a Catalunya. No eren només per als catalans, sinó també per als que no ho eren pas. Si volem copsar aquesta passió a l'hora d'escriure-les, calia tenir en compte el marc d'aquells anys de negociació i oblit. Una passió que anava més enllà dels memorial de greuges per ser una lletra de batalla. Era la crida al diàleg des del cara a cara, d'afrontar les pors i preparar-se per al duel.

S'adreçava als que van morir durant la dictadura franquista, als catalans franquistes, a l'esglèsia de la mateixa mena, als que parlen al seus fills en llengua estranya, als "altres" catalans, als intel.lectuals castellans que ens donen suport, als professionals polítics, als poetes, als joves i als catalans de fora el Principat, i al poble en general. Aquesta proposta de diàleg no va arribar a tothom, i els resultats els estem veient trenta-quatre anys després. Això s'ha esdevingut perquè moltes de les qüestions plantejades no han estat superades. I ara les tornem a encarar.

Les cartes estan ben escrites, amb una llengua elegant i depurada, que permet expressar amb claredat les seves idees, tot i sent molt contundents. D'entre totes destacaria la lletra als professionals de la política i, sobretot, la lletra a tots els joves d'aquesta terra nostra. La carta als polítics toca temes que avui són ben actuals: el final d'un règim, la seva decadència ètica i moral que es manifesta en la corrupció política i econòmica. I per altra banda, la crida a la següent generació per recollir el testimoni com a portadors de vida i esperança per al nostre poble. En certa manera, l'escriptor fa una mena de testament per a deixar una herència per a la nostra gent. Un llegat que podem escoltar avui dia pel mateix escriptor Puigjaner en el seu projecte de Memòries. Ara tenim noves tècniques per a comunicar-nos, però els missatges de fons no han canviat pas. Ara podríem veure publicades perfectament aquestes lletres en un bloc com aquest, a més a més d'una reedició. Encara continuaríem parlant doncs de drets, de justícia i de banderes.