Quin Gall Francès ens cantarà?

Aquest diumenge, 22 d'abril, celebren la primera volta de les eleccions presidencials als territoris de l'estat francès, sota el règim de la Republique Française. Aquest 2012 els ciutadans-citoyens triaran quin gall els hi cantarà, i entre els oients involuntaris es troben uns quants catalans no ho oblidem. Cal tenir esment que n'hi ha molts més dels que pensem, tant amunt de la frontera com a sota, tal és l'atracció que encara desperta entre certs catalans "il.lustrats".

Aquesta Setmana Santa vam estar al Llenguadoc-Rosselló, una de les regions més pobres de l'estat. Tant rica com havia estat feia segles, ara fa les feines més denigrades de la Republique: turisme i serveis socials per a la tercera edat. Mon pare ja esmentava la dita que deia que "els francesos peguen, però donen...", tot i que a canvi de la República i la "cul-tura" francesa no crec que hagin sortit guanyant gaire. Carcassona s'ha transformat en "Madame Carcàs", i només falta que posin un fanalet vermell a la porta, tant han buidat tot el país. Els Càtars són un reclam turístic per vendre unes cases que poques s'aguanten dretes, esperant que els anglesos els hi comprin malgrat no es suportin com a veïns! Quan la llegenda del tresor de Rennes le Chateau ja no funciona, s'inventen una altra, com la salvació de la fi del món del 2012 a la muntanya de Bugarach.

Vam estar distrets amb la campanya de les eleccions franceses, tant com la gent del país feia la viu-viu, esperant els resultats. Sabent del cert que desprès de la segona volta, l'economia francesa es treurà el maquillatge, ni els seus perfums no taparan pas la ferum que desprèn aquest estat. També trobareu gent amable, i millor servei i comprensió que en altres llocs d'Hispània. Cal dir al seu favor que tenen una gentilesa i educació envejable, i això sempre dóna esperances en el futur d'aquest país desestructurat: el símbol més evident és la decadència dels centres dels pobles i el domini abassegador del cotxe privat.

Ja ho diu la Bíblia, que no hem de tèmer als enemics que maten el cos però no maten l'esperit, com s'esdevingué amb la Croada contra els albigesos a l'Edat Mitjana, sinó que encara hem de tèmer més a aquells que maten l'esperit i deixen el cos, com va fer la Revolució Francesa amb els seus pobles. Tot i la situació tant dolenta, cal tenir fe en l'Occitània, no la dels Trobadors, tant folcloritzats com la nostra llengua en mans dels jacobins. Es fan passes per recuperar la seva vida, encara en mans de petites minories, realment són els gals d'Astèrix que es defensen de l'estat napoleònic.