La Sobirania dels Drets Civils

Aquest dissabte al vespre tornava a casa amb l'autobús, i des de la finestra podia veure com s'havien encès els llums dels edificis i carrers. Em vaig fixar en el rètol de l'Hotel Rey Juan Carlos I, i em va sobtar que llegia J an Carlos I. Resulta que el llum de la U no funcionava, la qual cosa vaig atribuir a que seria la U d'Urdangarin? O és que la crisi també ha arribat als hotels de luxe, aparença durant molts anys i que ara es veu de llautó. O de cromat sospitós escampat per totes les Catalunyes, Espanyes, i altres llocs d'arreu.

La llum del rètol de l'hotel Jan Carlos serà tant anècdotica com la de l'afer Urdangarin per als catalans. Altres interessats ja s'encarregaran de burxar les ferides a Madrid. Però no voldria entrar en el joc de reis i villans. Defensaré la neutralitat en aquestos casos, una neutralitat activa, no violenta, ben catalana. Doncs, per fer justícia no podem afavorir ni als monàrquics ni als villans: entre la dinastia borbònica i els dels promotors d'una tercera república espanyola, amb un Aznar de president com si fos el Cid. Però el títol de Cid, o Sidi, amb que el van batejar els moros vol dir senyor. I els catalans ja sabem que tot vé de mena.
Nosaltres hem de tenir ben clar que el nostre Sobirà no és d'aquest món, i en tot cas, que a la terra, allò que hauria de manar sobre tots els catalans és la primacia dels Drets i Constitucions de Catalunya.

Doncs són el fonament de les nostres llibertats aconseguides davant dels poderosos i pactades amb ells. Tant era si de la casa de Barcelona, Cerdanya i Conflent, si de la Trastàmara, si de Portugal, o si de la casa d'Anjou, tots havien de jurar els Drets i Constitucions per a ser sobirans dels catalans. Per això, cal recordar que Felip IV de Catalunya, i V de Castella, va ser coronat comte de Barcelona durant les Corts desenvolupades al convent de Sant Francesc de Barcelona a principis del segle XVIII. Penseu en tot allò que ens han esborrat a consciència, per saber que a més de construir la fortalesa de la Ciutadella, també es va enderrocar el convent, i no van deixar pedra sobre pedra, tal era la seva voluntat d'esborrar l'escena del crim jurídic que van cometre amb el Decret de Nova Planta.
Allò va ser un perjuri com una casa! Fa que tot des d'aleshores sigui nul de ple dret. Només per conquesta, és clar! En tot cas, tinc l'esperança que algun dia el futur sobirà, comte de Barcelona, juri els Drets i Constitucions, encara que sigui Felip VI de Castella, i V d'Aragó, qui ho sap?