Bé, la Geografia d'Estrabó a Ibèria està força bé, malgrat algunes distorsions i llacunes. Ens explica els costums dels pobles ibers, que són celtes, i com viuen en els diferents territoris de la península. Destaquem la riquesa del sud i el clima més benigne que no pas al nord, on tot era molt més fred. També com va evolucionar la conquesta i el procés de romanització. Les contradiccions, si ens creiem allò que diu l'historiador, obren nous interrogants. El fet que dibuixi els Pirineus de nord a sud, i no de est a oest, és un efecte del seu estrabisme? Una altra mostra és el tipus de vestits i pentinats, tant d'homes com de dones, perquè allò no s'assembla gaire a la Dama d'Elx. I també les pobres dades sobre el litoral del nord-est de la península, al Principat, on amb prou feines esmenta Tarraco o Empúries? .
Per això cal anar més enllà del llibre III, i seguirem al llibre IV, del qual hem trobat per sort una traducció a l'anglès. En aquest volum ens parla de l'Aquitània, de la Provença i la Narbonesa, a més de la Bèlgica. A nosaltres ens interessa sobretot la Narbonesa, la província gal.la, amb capital a Narbo. Ens la descriu com un paral.lepípede, és a dir, un rectangle. I ens explica que va des de Nemauso, l'actual Nimes, a la vora del Ròdan, fins al santuari o recinte d'Afrodita, Venus. Ja hi tornem a ser amb una descripció física que presenta unes fites indeterminades, o potser no, ells sabien de què parlaven. Recordem que els romans posaven fronteres al rius, i si tenim per una banda el Ròdan, a l'altra punta del rectangle ens trobem Barcelona, Bàrcino, i el riu Llobregat.
Per què Barcelona era el temple de Venus? El seu nom ens ho marca, Colònia Iulia Augusta Paterna FAVENTIA Barcino. Les altres fites són els Mons Cemmenus, la serralada de les Cevenes, i recordeu els Trofeus de Pompeu, al "summum Pyrineus". Però no és pas la Jonquera, és Llívia. Com el trofeu d'August és visible a la Provença, així ho seria dalt del castell de Llívia. I per això tenim l'únic temple pirenaic als peus del turó.
Un altre senyal de la frontera sud de la Gàl.lia Narbonesa en segles posteriors és la població de Sant Boi de Llobregat, que té per patró el màrtir de Nimes, i al seu costat Santa Coloma de Cervelló. Bé potser que més endavant donem un cop d'ull a altres viatgers insignes com Ruf Fest Avié i el seu Periple, conegut amb el nom d'Ora Maritima. Ara mateix deixarem reposar una estona la nostra Geografia estràbica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada