CULTURA I INNOVACIÓ AL CENTRE LLEIDATÀ

Adès el proppassat dijous 9 d'octubre a les set de la tarda es va celebrar la segona conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de Lleida. La primera va estar dedicada al gran músic lleidatà Ricard Viñes. Tot el programa compta amb ponents destacats i reconeguts abastament. 

Precisament aquesta segona sessió anava a càrrec del periodista i productor Tatxo Benet, responsable de la companyia Mediapro.  Entre el públic es trobaven el president del Centre, Roger Mestre, i la vicepresident, Joan Novau. El seu títol era "Cultura i Innovació". Va ser interessant escoltar la veu d'un protagonista destacat de les darreres dècades en el món periodístic i audiovisual. Envoltat per tot de canvis accelerats, dels quals hem estat tots testimonis. 

La seva carrera professional arrenca a la dècada dels vuitanta, i ha anat evolucionant a partir dels avenços tecnològics. En Tatxo Benet volia deixar ben clar que la cultura no és una cosa estàtica. De fet, la cultura comporta una innovació contínua de la nostra societat. I que es produeix un traspàs de la tradició mitjançant la comunicació, de generació en generació.

Va fer esment que, des de la Prehistòria i de la mà del progrés material, l'home s'ha anat enfilant per damunt d'aquestes millores tecnològiques. Aquesta idea em va recordar el llibre de Yanis Varufakis del 2023 titulat "Tecnofeudalisme". En ell ens explica com son pare, des de ben petit, li ensenyava com van anar evolucionant els metalls, i quina repercussió van tenir en les nostres societats. Sobretot a partir del descobriment del ferro. 

Ara ens afrontem a una altra revolució. És el pas del món analògic al món digital, on la compressió de les unitats d'informació ha permès, paradoxalment, que es puguin fer coses més grans. És aquesta compressió i descompressió amb les noves tecnologies que fa que s'obrin un gran ventall d'oportunitats. Des de la seva empresa s'han generat continguts, que gràcies als canals d'internet i les seves plataformes, ens arriben desseguida, amb un consum massiu dels productes culturals. 

Cal anar-se adaptant a les innovacions tècniques. Per això, va posar com a exemple els recents encàrrecs rebuts com el de les Aigües de Barcelona amb "The Zone of Hope". També el projecte immersiu en les obres del pintor Sorolla. I el més recent, com el de la digitalització de la capella de Sant Nicolau de València, amb pintures comparables a les de la Capella Sixtina. 

Va esmentar l'impacte de les noves tecnologies en el món periodístic, davant la pèrdua del monopoli de la informació. Per ell, la solució passava per recuperar la veracitat, i confiança en el treball periodístic. 

En resum, cal veure la innovació tècnica estretament lligada al canvi cultural. Perquè de fet existeix una superposició de mitjans que no invaliden els més antics. Tal com va passar amb el pergamí, la impremta, la ràdio o la televisió. En Tatxo Benet ens va donar una bona perspectiva actual enmig d'aquest maremàgnum d'esdeveniments. Cal tenir una bona brúixola per navegar, i per això, us recomano que assistiu a les properes conferències del Centre Comarcal Lleidatà. Estareu al cas de tot allò que es belluga sota els nostres peus.  

FORUM MEDITA

Del 8 al 10 de setembre es va celebrar el Forum Edita a Barcelona. Com el seu nom indica, aplega editors i altres professionals que es dediquen al món de llibre. Enguany era el desè aniversari, i el Gremi d'Editors de Catalunya va lliurar a tots els participants un volum amb les cròniques de les anteriors sessions. Molt interessant i ben imprès. A l'enllaç el podeu trobar en format pdf. 

La sessió inaugural es va fer al Consell de Cent. I la resta d'actes es van fer a la seu de la UPF al carrer Balmes. El programa era força extens, ple de ponents que exposaven diferents aspectes del món editorial. Cal dir que estava enfocat al mercat català, però sobretot al mercat castellà. Calia veure les prospectives que s'albiraven. Un bon resum es troba en la notícia publicada per Jordi Nopca en un diari. En d'altres sumaris i canals trobareu més informació. 

En tot cas, intentaren centrar-me en alguns apunts que vaig prendre. Primer, tenir en compte les dades que forneixen els índexs de Nielsen IQ o GFX per validar la salut editorial. Durant l'any com per gèneres literaris. El mercat ibèric presenta unes bones vendes, així com el brasiler, però no pas el llatinoamericà, que resta estancat. La seva distribució presenta diferències, amb una gran concentració per sectors, tot i la importància de les llibreries i del canal d'internet. Tot i que es manté l'increment del mercat en volum i preu, si es té en compte la inflació el seu valor ha quedat també al mateix nivell. Enrico Turrin és conscient que encara hi ha molta feina per fer. I ja assenyala l'impacte de la IA.

Les taules rodones va fer palès la segmentació del mercat. Per una banda, els grans editors com Penguin i Planeta, els mitjans i els petits. No debades, els grans editors van compartir un taxi per anar a dinar tots dos plegats. Després del dinar van expressar-se les agents literàries i els escriptors. El fenomen del "romantasy", un  híbrid entre el llibre i l'internet, amb les seves comunitats de lectors, que ens aboquen de cap a la IA. Aquest tema va ser molt interessant. Dimecres al matí valia la pena arribar d'hora en van parlar extensament. De fet, aquesta eina és tant potent que trenca els drets d'autor i el copyright del mercat editorial. La comparen amb la pirateria de tota la vida.

Com a conclusió, vull recordar la importància de les llibreries, i les Fires, com a punt de trobada. A més es va anticipar el Congrés de Traductors que es farà el 2026 a Barcelona. Pel que fa als catalans, i la diversitat de les llengües no tant esteses, tenim punts a favor que ens garanteixen un futur. Malgrat els grans obstacles, es presenten bones oportunitats que cal saber explotar per anar endavant. Aquest 2025, més que un Forum Edita, va ser un Forum Medita. 

CANTIGUES OCCITANES DEL MANUSCRIT ROTHSCHILD

Continuem amb l'observació de les il.lustracions dels manuscrits miniats, que es troben penjats a internet. Afortunadament a l'abast de tothom gràcies a la seva digitalització per part d'Universitats, Museus i altres Institucions. En aquest cas ens vam fixar en el volum anomenat les Cantigues Rothschild, que es troba a la Universitat de Yale. 

Es tracta d'un manuscrit molt interessant, només cal mirar la seva àmplia descripció. I és prou extensa perquè sembla que siguin tres llibres originals, amb les pàgines compilades en un de sol. Si us hi fixeu, veureu que aquestes parts presenten unes característiques força diferenciades. 

Des dels fulls més senzills en principi; passant per un grup més elaborat i ric en l'imaginari metafòric medieval; fins arribar a l'esclat de color i esplendor dels fulls de més nivell artístic i simbòlic. Aquestos darrers són els que pertanyen al cicle de la Trinitat. 

Diuen que aquestes Cantigues provenen dels països de Flandes o del Rhin, datades al voltant del segle XIII. Potser per l'últim propietari conegut, o per l'estil d'una part de les pàgines. Però jo em centraria en aquest cicle de la Santíssima Trinitat. Presenten unes làmines molt ben dissenyades, que segueixen un patró molt clar. La imatge està emmarcada i presenta unes fulles d'heura, que són el símbol de la fidelitat. I a cada punta del requadre es troba el mateix escut repetidament. És la Creu de Tolosa, el símbol occità per excel.lència, que representa la Ciutat de Déu amb les dotze portes. A més a més, apareixen sovint com a parella, el sol i la lluna. 

Potser diguin que és una coincidència, però més aviat és una evidència! Els estudiosos reconeixen que aquest cicle trinitari segueixi el corrent teològic dels agustins. Estirant aquest fil ens adonem de què a Tolosa de Llenguadoc es va establir un monestir de l'orde dels agustins a partir del segle XIII. Primer a les afores de la ciutat, i més tard, com a convent dintre de les muralles, fins que van arribar a un acord jurídic amb la Catedral de Sant Serni, o Sadurní. 

Lligant tot lo que hem dit abans, podem deduir l'origen occità d'aquestos fulls que conformarien un altre llibre pel seu compte. Un manuscrit que volia remarcar la importància de la Trinitat, davant de l'antiga heretgia arriana, i sobretot davant de la predicació càtara. No debades, a més dels dominics i franciscans, els agustins havien de fer ensenyament i predicació, per acostar-se als fidels. Calia ser un exemple vivent, per fer front a l'esperit de pobresa i el dualisme que el catarisme propugnava davant el poder terrenal de les institucions eclesials catòliques. 

Com tot poder terrenal, fins i tot el monestir dels agustins va patir força els darrers segles. Sobretot a partir de l'any 1542, quan hom parla de l'espoli de la seva enorme biblioteca. Segurament aleshores es van anar escampant els manuscrits. Ens ha pervingut aquest volum que aplega els fulls relacionats amb la Santíssima Trinitat que han perdurat fins al segle XXI. Gràcies a l'estima per l'art, i al mecenatge dels Rothschild, avui podem tenir el goig de contemplar aquest tresor occità. 

ESCLARINT NOMS ENTRE PALLARS I RIBAGORÇA

En articles anteriors hem proposat unes etimologies per a alguns noms de lloc que es troben a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Ara bé, no voldria deixar de banda aquelles terres més a l'oest anant cap a la Ribagorça. 

Cal dir que els estudis del Joan Corominas són tan impressionants com la seva obra, l'Onomasticon Cataloniae. Tanmateix, crec que encara podem oferir noves interpretacions des del punt de vista celta o germànic, avantpassats dels romans i posteriors a ells respectivament. 

Encetem aquesta relació amb Manyanet. Tant el riu com la vall està entremig, tal com explica Coromines. Jo afegiria que en gothic, "mana", en germànic, tenim "Mähne" que és la part superior del coll del cavall. Del Mesüll, amagat, però no massa clar. D'Erdo estem més segurs, en germànic tenim Erde i Olt, terra alta o altiplà, com tants n'hi ha arreu. Més interessant és la proposta per a Xerallo, on ens trobem amb el verb germànic"scheren" que vol dir tallar, una esquerda o tall a la muntanya. Pel que fa al riu Bòsia, que com diu l'estudiós hom deia Bosía, ens pot derivar de "bogen", que assenyala l'arc o el traçat corbat del riu, com a Boí. Més agosarat seria pensar en el topònim Avellanos, del qual podem trobar Vellànega, i que en alemany trobem "welle" i "wellan" que fa onades, ondulacions. Com sempre, cal anar al lloc per confirmar quin és el seu paisatge. 

Pel que fa a Malpàs, no és lo que sembla. "Mal" és la fita en alemany, i aquest significat s'escampa per tota la nostra toponímia. Per això tenim la fita o terme del passatge. Una altra referència al camí és Perves, que apunta a la idea de masies travessades per un camí. Amb una idea semblant trobem el germànic "Per", de "pech" o pic, i "bes" de "wegs" en germànic camí. Viu de Llevata, on Lavata que és molt clar. Pel cas de Viu ens parla de "vi" com a ou o bressol, acotxat i envoltat per les muntanyes. Aquí ens trobem amb "Wiege", bressol en femení, germànic, també en algun text antic trobem la transcripció de "Bigo".  

Com veieu, la majoria dels topònims tenen relació amb la llengua dels goths, els germànics que van governar i aixecar el nostre país. Des dels temps de l'Imperi Romà van acabar de conformar la personalitat de la nostra gent. Cada poble que ha viscut en aquestes terres ha deixat la seva empremta en un paisatge. El qual ha estat cultivat per l'home, i que mostra els seus senyals en el noms que ens han pervingut. Malgrat la seva evolució formal els noms estan arrelats al seu significat original.