Adès les músiques que estan de moda al nostre país són gairebé totes estrangeres, i que molts catalans, més que pouar en la nostra tradició, fan versions imitant els ritmes forasters. És clar que hom no es pot aïllar del món modern, i cal fer-ne adaptacions, però tampoc no podem menystenir els nostres recursos musicals.
Aquest sentiment d'inferioritat per a la festa i l'alegria rau en la nostra condició de país colonitzat. Estem en una presó, i és clar, els presoners que hi canten no estan gaire contents, oi? Com diu la cançó, quina és la clau, petita i bonica, que obrirà la presó? Primer de tot tenir confiança en un mateix, i saber que nosaltres també érem capaços de rebre i d'estendre la nostra música per tot arreu.
Un exemple d'importació el vaig trobar fa anys escoltant la cançó de la "Margarideta lleva't de matí". Potser la lletra no era ben bé igual, però una cançó popular hongaresa tenia una tonada semblant. Ara no me la feu buscar, de vegades està soterrada enmig de les aplicacions musicals. Aleshores ens fem les preguntes pertinents, com quina és la tonada original? potser la hongaresa, la va portar la Reina Violant d'Hongria amb el casament de Jaume I, o va ser a l'inrevés, la tonada catalana es va portar cap a Hongria?
Aquestos casos cal posar-los en mans dels experts per comparar les partitures i les lletres, i treure'n una conclusió més segura d'aquella que estem aventurant. Per la mateixa raó, cal explorar la tonada de la cançó folc americana titulada "The River in the Pines", que he escoltat en el disc d' "Angelina" cantat per la Joan Baez. Resulta que la melodia em resultava familiar, i certament, tenia una gran semblança amb la tonada de la nostra "Presó de Lleida". Les coincidències són prou grans. Cançons tristes totes dues, amb unes lletres que no s'assemblen, però sí el paisatge humà i els fets que s'hi canten. Trobem que "The River in the Pines" és una cançó originària de la serralada dels Apalatxes, a l'est del continent americà, i és un romanç trist pels amors estroncats. De fet, ens parla d'un noi que es dedicava a enraiar els arbres per fer-los baixar pels rius, on hi troba la mort.
Pins a Amèrica? Raiers que davallen pel riu? El cas, és que la tonada seria posterior a la de la "Presó de Lleida", doncs les lletres de la cançó ens parlen d'un paisatge i un ofici familiar a les terres de Lleida. Tornem a preguntar-nos si la lletra en anglès és la mateixa de la tonada original, semblant en tots dos casos, i si la lletra de la Presó de Lleida és una versió reivindicativa després de la Guerra de Successió. Ho deixo al vostre criteri, i al dels experts, però vosaltres mateixos podeu jutjar les semblances i les divergències de cadascuna d'aquestes belles cançons, a les quals hi poso un origen català.
