La portada il.lustrada segueix la moda actual, tal com fan els híbrids de "fantasia romàntica" que hom abreuja com "romantasy". Està editat acuradament, amb els mapes que ens cal per situar l'escenari on s'esdevindrà l'acció. Una trama molt ben construïda per Le Guin, sobre un personatge poc anomenat, però important per al futur històric. La vida ficcionada de la princesa Lavínia del Laci, futura esposa d'Enees, i mare del llinatge que fundarà la ciutat de Roma.
Tot i ser una ficció, Le Guin fa un bon treball de fons històric i mitològic, cercant els coneixements per fer-nos entendre la cosmovisió d'aquell món antic, on entrexoquen els grecs d'orient, i els d'occident, amb els llatins a la Península Itàlica. Una trobada afortunada, no exempta de coses bones i dolentes. De la vida i de la mort. L'escriptora segueix els patrons èpics, tal com s'expressen en Homer. Tot i que aquí el demiürgs no són ben bé els Déus; sinó el poeta Virgili, l'autor de l'Eneida, que s'apareix a Lavínia des del futur. La traducció d'Anna Llisterri transmet fidelment el seu missatge, per fer comprensible la trama de l'epopeia.
Fins i tot els noms del paisatge se'ns fan entenedors. Trobem el Laci, la regió per sota del riu, en aquest cas el Tíber, comparable a la regió dels Lacetans que estan sota el Llobregat. També ens adonem que el Mont Albà, que és un volcà, és al-"banne", vol dir copa en bretó, o "wanne" en germànic, bassa. Per sota el llac Albà, i l'estany petit, Nemic, on "nemet" en bretó vol dir més petit. Fins i tot es recull el nom antic de Roma com a "Rumo", que significaria "ru" com a roda, i "mo" com a forma o manera, tal com fan els set turons de la Ciutat Eterna. Són traces o senyals d'aquestos pobles antics, celtes, que construiran una nova aliança amb els troians, els grecs d'Orient que van ser anorreats?
En aquell món antic connectat a la natura i als déus, cada persona ha d'acomplir el seu destí, tant bé com pugui. No ens pensem pas que és un món determinista. Cal lligar el cap i el cor, a fi de trobar un objectiu sagrat que no és sols individual, sinó també compartit amb la resta de la societat. I en el món contemporani del segle XXI sentir tot això és fa difícil enmig de tant de soroll. Cal celebrar la lectura de "Lavínia" per reivindicar el món femení, on s'insinua el símbol de la lloba. Però des d'aquesta perspectiva no es pot viure sense escoltar el món masculí. Ens cal un príncep i una princesa per a un renaixement vital.
