Sant Jordi 2007, tres anys de Vilaweb Sant Boi

Enguany es compliran els tres anys de la inauguració oficial de Vilaweb Sant Boi. Les provatures ja van començar a principis del 2004. Des d'aleshores hem estat darrera aquest projecte. No sense temors, ni sense dubtes, hem anat avançant dia a dia. Però el camí ha valgut la pena. Estem contents de la feina feta, amb ganes de millorar i polir-ho més. En tot cas, veurem què ens portarà el demà. Ara per ara, només puc agrair als nostres lectors la seva confiança, als anunciants el seu suport, i a tots ells les suggerències i les observacions fetes.

També cal agrair la lectura del nostre bloc editorial, de vegades massa personal, però que ha permès arribar a la xifra de més de 7.000 visites. I aviat és dit. Per això, gràcies, i esperem que algun dia cadascú trobem el nostre Pont de Sant Boi. Per a tots vosaltres, la nostra edició general ha preparat aquesta rosa de felicitació que podeu enviar des d'aquí. Per molts anys.

Morts Sense Justícia a la Carretera

Hi ha una cançó de la Maria del Mar Bonet, "L'Asguilando", amb una lletra que diu: "més valguera ser arbre o pedra per no sentir crit ni dolor...". Així els cors se'ns assequen quan escoltem les xifres dels morts a la carretera, i com aquestes no baixen. Parlo de xifres de morts, o de ferits ja no els diuen gaire, i dels a qui no ha passat res greu perquè Déu no ha volgut. Surten els responsables de Trànsit parlant d'accidents, surten els responsables del Racc parlant d'accidents, i surten els jutges parlant d'accidents. 

Tots parlen, i parlem molt, d'accidents. De carnets per punts i de controls, però per desgràcia les persones ens comportem com a nens petits. Ens malcriem, i com que no hi ha ningú que ens corregeixi el comportament, sigui de la manera més adient, continuem fent coses mal fetes. Coses que no només posen en perill la nostra vida, sinó la dels altres. No pot ser que un excés de velocitat sense causa justificada quedi en una multa. Una multa no pot cobrir el cost d'una vida, o si? Conduir sota els efectes d'una droga, legal o no legal, es pot pagar amb una multa? Compensa el benefici de la venda de cotxes gràcies a la seva velocitat, amb els llocs de treball que es mantenen,  amb el cost d'una vida? Quanta gent viu i a canvi quanta gent mor?
Es diu que és el preu del progrés, que són accidents, que és culpa de l'estat de la carretera, que és culpa del temps, que ... Però no es diu que hi ha solucions, que algunes coses es poden millorar amb la tecnologia existent, que es pot compartir cotxe, que hi ha limitadors de velocitat, que es poden fer sentències justes, ... En tot cas, fer una mica de justícia a tots aquells que han mort a les nostres carreteres.

Bloc del Llenguadoc-I

Aquestes vacances de Setmana Santa he pogut gaudir del sol i la platja. A la comarca de l'Herault, aprop de Montpeller, ha fet bon temps. La capital de la regió del Llenguadoc-Rosselló ha rebut també la visita de molts més turistes, ja que la zona estava bastant plena de gent, aprofitant les vacances escolars, i el centre de la ciutat estava ple de gom a gom de gent passejant. Rellegint la premsa i coincidint amb l'inici de la campanya presidencial francesa us explicaré algunes coses que m'han cridat l'atenció. Per exemple, sobre els blocs.

La lectura del diari predominant a la regió, el Midi Libre, del dijous 5 d'abril anunciava en portada l'efecte d'Internet i dels blocs en la campanya presidencial. Un titular que deia: "Internet, injúries, llibres: la campanya s'endureix". I és que els blocs tindran un paper novedós i destacat també. El candidat occità François Bayrou va llençar la proposta d'un debat dels blocaires francesos amb ell mateix, Nicolas Sarkozy, Segolene Royale, i Jean-Marie Le Pen. No cal dir que la proposta ha aconseguit cridar l'atenció. Només cal esmentar com el mateix diari Midi Libre ofereix un servei gratuït de blocs a tots els seus lectors. Una iniciativa intel.ligent per a un diari capdavanter. Les temàtiques són diverses, i no només trobareu blocs en francés, sinó també en occità llenguadocià. Reseguint la blocosfera de l'estat veí, també trobareu equivalents com el Canalblog.com.
Si voleu fer un seguiment del procés electoral francès, podreu donar un cop d'ull a l'Observatori Presidencial. Malgrat que les eleccions seran posteriors a les municipals a Espanya, ja ens podem fer una idea d'allò que ens trobarem per aquestos verals.

Sostenibilitat i Drets Històrics

Entenc la postura del Senyor Santiago Vilanova en l'article que va publicar el dia 10 de setembre del 2005, “Un Estatut del Segle XX”. Des del seu punt de vista, l'esquema del Nou Estatut que s'està discutint està fonamentat en principis del segle passat, i no en el del nou mileni que vam encetar no fa pas gaires anys. Certament, els redactors de l'estatut estan posant els peus en camins que porten a llocs no gaire diferents d'altres époques. Existeix en la nostra societat una voluntat de mirar més enllà, i tirar endavant, però el cos no ens acompanya. Si la voluntat del Santiago Vilanova, i de més gent que estem interessats en fer realitat una manera de viure més sostenible, és ferma, la vida diària només deixa entreveure algunes llums. I moltes potencialitats.

Tanmateix, fer del concepte de sostenibilitat el descobriment de la sopa d'all no és massa correcte, i menys contraposant-lo als drets històrics. Tampoc estic d'acord en el concepte de drets històrics, que tants discuteixen, perquè ens escamotegen el seu sentit vital: no existeixen els drets històrics. De fet els drets són civils. I quan algú parla de dret civil català, i ho redueix a dret privat no sap de què parla. El dret civil català és tot l'àmbit jurídic relatiu als drets i institucions dels catalans, i van lligats als drets i llibertats de les persones. I això es concreta en el dia a dia, no en conceptes abstractes d'uns drets que per anomenar-los “històrics” sembla que ja estiguin morts i enterrats.I , menys encara, no són pas drets forals, ja que els furs són concessió reial. No ens oblidem que la casa dels Borbons surt de Navarra.
Però tornem a la sostenibilitat, i intentaré demostrar que també existeix una sostenibilitat “històrica”. Crec que el principi de sostenibilitat no és un concepte nou, però sí que es va reformular modernament. Com que moltes vegades oblidem el significat de les paraules, recordaré el sentit de herència i tradició. Respecte a la herència, els nostres avantpassats consideraven que tot allò que anaven rebent de generació en generació: des de les coses o propietats, fins a les normes, costums o idees, conformava un patrimoni, que calia respectar i millorar. Amb aquest propòsit els camps, els boscos, els rius, la mar, també estaven inclosos aquí. El Gènesi parla del domini de l'home sobre la terra, però aquest domini ve de Déu, i per això, és sagrat. Som lliures, com el nen que juga amb una joguina, que la pot cuidar molt o la pot fer malbé. De la mateixa manera, s'ha de cuidar la natura que també és un do, si som bons senyors.
Respecte a la tradició, recordem que vol dir transportar una cosa o persona, i també es refereix a l'acció de passar una herència d'una generació a l'altra. De fer arribar als fills un patrimoni millor, tot allò que transmetem és la nostra cultura. I la cultura dels catalans també quedava reflexada en les Constitucions catalanes. Com a exemple més destacat, i un dels més antics, tenim l'usatge “Camins”: “Stradas e vias publicas e aigües corrents e fonts vives, prats e pasturas, selvas, garrigas e rocas que son fundadas en aquesta terra ...” ( Víctor Ferro, “El Dret Públic Català”. Eumo Editorial ) el qual es va fer servir en un judici a la Catalunya Nord aquest segle XXI !
En allò que coincideixo plenament amb Santiago Vilanova és que en un món globalitzat, i malgrat la interdependència natural de la gent, cal que siguem autònoms i responsables de nosaltres mateixos com a catalans. Perquè ser lliure vol dir ser responsable, i no podrem ser-ho mentre mantinguem esquemes que avui dia han envellit, com els del segle XVIII o XIX. Comparats amb ells, els Usatges semblen moderns i vigents.