En articles anteriors hem proposat unes etimologies per a alguns noms de lloc que es troben a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Ara bé, no voldria deixar de banda aquelles terres més a l'oest anant cap a la Ribagorça.
Cal dir que els estudis del Joan Corominas són tan impressionants com la seva obra, l'Onomasticon Cataloniae. Tanmateix, crec que encara podem oferir noves interpretacions des del punt de vista celta o germànic, avantpassats dels romans i posteriors a ells respectivament.
Encetem aquesta relació amb Manyanet. Tant el riu com la vall està entremig, tal com explica Coromines. Jo afegiria que en gothic, "mana", en germànic, tenim "Mähne" que és la part superior del coll del cavall. Del Mesüll, amagat, però no massa clar. D'Erdo estem més segurs, en germànic tenim Erde i Olt, terra alta o altiplà, com tants n'hi ha arreu. Més interessant és la proposta per a Xerallo, on ens trobem amb el verb germànic"scheren" que vol dir tallar, una esquerda o tall a la muntanya. Pel que fa al riu Bòsia, que com diu l'estudiós hom deia Bosía, ens pot derivar de "bogen", que assenyala l'arc o el traçat corbat del riu, com a Boí. Més agosarat seria pensar en el topònim Avellanos, del qual podem trobar Vellànega, i que en alemany trobem "welle" i "wellan" que fa onades, ondulacions. Com sempre, cal anar al lloc per confirmar quin és el seu paisatge.
Pel que fa a Malpàs, no és lo que sembla. "Mal" és la fita en alemany, i aquest significat s'escampa per tota la nostra toponímia. Per això tenim la fita o terme del passatge. Una altra referència al camí és Perves, que apunta a la idea de masies travessades per un camí. Amb una idea semblant trobem el germànic "Per", de "pech" o pic, i "bes" de "wegs" en germànic camí. Viu de Llevata, on Lavata que és molt clar. Pel cas de Viu ens parla de "vi" com a ou o bressol, acotxat i envoltat per les muntanyes. Aquí ens trobem amb "Wiege", bressol en femení, germànic, també en algun text antic trobem la transcripció de "Bigo".
Com veieu, la majoria dels topònims tenen relació amb la llengua dels goths, els germànics que van governar i aixecar el nostre país. Des dels temps de l'Imperi Romà van acabar de conformar la personalitat de la nostra gent. Cada poble que ha viscut en aquestes terres ha deixat la seva empremta en un paisatge. El qual ha estat cultivat per l'home, i que mostra els seus senyals en el noms que ens han pervingut. Malgrat la seva evolució formal els noms estan arrelats al seu significat original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada