ESCLARINT NOMS DE LA VALL FOSCA - I

Continuem treballant en les propostes sobre l'origen dels topònims catalans. És a dir, els noms que la gent que hi vivia va donar als seus llocs. Tant des del punt de vista de les llengües celtes, parlades abans de l'arribada dels romans, i de les llengües germàniques, integrades posteriorment dintre de l'Imperi Romà. 

Com tota proposta pot tenir encerts i errors, i fins i tot, preguntes sense solució. En tot cas, volem acostar-nos al significat del paisatge. I per això, farem servir unes ulleres amb una graduació diferent del llatí o del basc, per saber si podem llegir millor el nostre món. 

El treball de camp el farem al voltant de la Vall Fosca, al nord de la comarca del Pallars Jussà. I potser comencem per Erinyà. La semblança amb el nom de Serinyà al Pla de l'Estany és sospitosa. Però la geografia del Pallars no enganya. És un congost pel qual passa un riu, el nostre Flamisell. En bretó tenim la paraula "eng", i en germànic "enk". En tots dos casos vol dir estret. Pensament que també es troba al nom del poblet d'Envall, que seria "Eng o Enk", com a vall estreta.

Potser aquesta idea també es troba en el nom de Senterada: "eng" i "ter", on ter es deriva d'"ster" que vol dir riu en bretó. Recordem que a Senterada se'ns ajunten el Bòsia amb el Flamisell, en un punt també estret. Certament, l'existència del monestir de Santa Grata té més probabilitats d'haver donat el seu fruit.

Riu amunt ja es troba la Pobleta de Bellveí. Es parla del seu castell enrunat, que testimonia la seva fundació medieval. I el caràcter de vila closa de la Pobleta encara es manté. El nom de Bellveí pot recaure en el significat de veure un paisatge agradable. Però per mi es refereix al camí, on la paraula germànica "weg", que deriva en "veí" ens avisa que és un camí a fer de bon grat. D'altres noms catalans també presenten aquesta referència. 

A les muntanyes del marge dret de la Pobleta trobem Estavill i Antist. Estavill es troba enmig d'un petit altiplà, agombolat per altres turons. Potser la terminació -vill, on "vi" vol dir ou, ens marqui una petita conca. D'Antist, a la punta d'un serrat, potser trobaríem An-Tief en germànic, on "tief" vol dir baix, profund, on la muntanya baixa a plom en aquest lloc. També existeix una altra població amb el mateix nom a la banda occitana. 

A davant d'ells, al marge esquerra, es troba la població de Beranui. Amb el mateix nom trobem un municipi de la Ribagorça. En bretó hem trobat una paraula molt maca : "gwerelaouenn" que vol dir l'alegria del pastor. On pastor és "gwere", el qual ens derivaria en "ber". Com a Beret i en altres llocs de pastura. Hem arribat a aquesta idea després de llegir una entrevista molt interessant a la revista El Temps feta al Francesc Rodríguez  sobre el noms populars dels estels. Un d'ells és Venus, anomenada l'estrella del pastor, quan surt de matinada per l'est. Beranui és assenyala un lloc on el paisatge és obert, a ull "nu" es pot contemplar tot, i la i final seria -ís, com un qualificatiu, que en català es fa trobadís. Encara ens queden altres noms per comentar, però per avui, crec que tenim prou coses per rumiar.  

ELS FORATS DELS FORMATGES

Recordem aquell llibre que es va editar fa uns anys i que va tenir molt èxit. Es titulava Qui s'ha endut el meu formatge? . Estava adreçat al sector del lideratge i del pensament econòmic que estava molt de moda abans de la crisi del 2008. Es va publicar en anglès l'any 1999, i gràcies a la seva fama es va traduir al català. Fa tants anys que gairebé ja ni me'n recordo de la trama. Per sort, podem llegir les ressenyes publicades a internet.

I per què em ve ara al cap aquest llibre, gairebé 25 anys després? Perquè m'agrada molt el formatge. Gairebé de tota mena. I enguany, quan vaig al mercat a comprar-lo, se'm cau el món a sobre. Miro el preu de la mateixa mena de formatge, i el comparo amb el que recordo de l'any passat, el 2024. En un any gairebé ha doblat el preu, vora un 80 per cent, i si mig quart de quilo valia 3 euros, ara s'enfila als 5 o 6 euros la peça. El formatge de consum mitjà s'ha encarit més en un any que l'oli d'oliva fa dos. Aleshores l'oli va pujar de 8 a 10 euros, en percentatge seria d'un 20 per cent. A les notícies han donat les dades de l'IPC oficial. Adès han donat la dada que l'últim mes comptat ha crescut un 2 per cent. Ja no se'l creu ningú, i menys a Catalunya, on el diferencial encara està per sobre de la mitjana. 

Vistos els resultats d'aquesta estadística, retiraria el títol universitari als professionals, dels quals sospitaria que no saben calcular, o bé han de mentir per no perdre la feina de l'administració de l'estat. I en aquest cas hi ha uns capatassos que els diuen lo que han de posar. Un estat interessat que augmenta la inflació indirecta amb la seva burocràcia gens productiva, i els seus els impostos sobre el consum. 

Em meravella que l'oli o el formatge, tot i ser productes fabricats a l'estat, presentin un increment tant gran com el cafè o la xocolata que són d'importació. Com pot ser que l'augment sigui similar? Doncs perquè el preu està marcat per les mateixes cadenes de distribució. Aquestes dominen el mercat com un oligopoli. Per això, mai perdran el seu marge, i ells sí que l'apugen. 

Són uns intermediaris que donen la culpa als escanyats productors, o bé als consumidors, que no saben comprar enmig de les grans ofertes que ells fan a les cadenes de supermercats. En fi, ja veieu que els formatges que comprem cada dia tenen més forats, sobretot els que se'n fan a les butxaques de la gent. El proper llibre de pensament econòmic i lideratge s'hauria de titular: "A on s'han endut el forat de mon formatge?". Per això, va bé enrecordar-se'n de Bertolt Brecht. 

TRAJECTE FINAL PEDROLIÀ

Manuel de Pedrolo va escriure molt, a raig com un braç. Unes quantes de les seves obres es van publicar el 1978 amb el títol de "Trajecte Final", dintre de la col.lecció de butxaca El Cangur de les Edicions 62. L'any 1992 ja anava per la vint-i-novena edició. Es tracta d'un volum que aplega diferents contes en el gènere de la ciència ficció. 

Aquestos relats presenten una marcada ambientació americana, d'acord amb els més destacats escriptors nord-americans d'aquest gènere com Isaac Asimov i d'altres. Una literatura popular que va assolir obres mestres. Cal fer esment dels nostres clàssics catalans com Homes Artificials d'En Pujulà o Retorn al Sòl de J.M Francès. Pedrolo també s'hi posa, ajudat per la seva coneixença de les obres policíaques dels Estats Units. Això es veu clar en els contes d'aquest volum. "Trajecte final" sempre toca el tema de la mort com el final de l'acció de l'obra, i de la vida del protagonista. 

A diferència de Simenon no se centra tant en l'acció psicològica interior dels personatges, ni en les ambientacions europees, que emmarquen l'escenari policíac.  Un exemple clar de l'estil literari de Simenon és la celebrada novel.la "L'home de Londres". No debades, l'acció i el protagonista es mouen al voltant del món ferroviari, com una metàfora del tren que no pot sortir de la seva via. En tot cas, ens podem trobar amb un canvi d'agulles que porta el comboi per un altre camí, moltes vegades a una via morta.

Pedrolo gosa seguir el corrent americà, i en aquestos contes de ciència ficció assoleix un gran nivell. A desgrat de les seves intencions literàries, com va passar amb el "Mecanoscrit del Segon Origen", la cirereta del pastís d'aquest recull és el darrer text: "La Regressió". En ell ens trobem amb l'ambientació catalana d'un món apocalíptic, que s'anticipa a la coneguda "Blade Runner". Un panorama que descriu un malson ecologista. Això dóna més versemblança a un relat que juga amb el temps vital del protagonista. 

La trama gira sobre l'eix imaginari de la gent gran que es van tornant més jove amb el pas dels anys. Un fet anormal considerat una amenaça en una societat superpoblada i amuntegada en les ciutats. Podem comparar aquest conte amb la pel.lícula "El curiós cas de Benjamin Button", basada en una novel.la d'Scott Fitzgerald. 

Manuel de Pedrolo no arriba als cims de la ironia i fantasia d'En Pere Calders, o Tísner, però també s'estima els seus protagonistes. Persones angoixades, en tensió, que lluiten per sobreviure enmig de les adversitats, i sobretot, enfront dels poders totalitaris que governen les societats. Fan les mil i una per sortir-se'n prou bé, viure al màxim, malgrat que tots saben que la mort els trobarà en el "Trajecte Final". La lliçó principal és que cal lluitar per la vida i aprendre a estimar tothom qui la comparteix amb nosaltres.