Continuem treballant en les propostes sobre l'origen dels topònims catalans. És a dir, els noms que la gent que hi vivia va donar als seus llocs. Tant des del punt de vista de les llengües celtes, parlades abans de l'arribada dels romans, i de les llengües germàniques, integrades posteriorment dintre de l'Imperi Romà.
Com tota proposta pot tenir encerts i errors, i fins i tot, preguntes sense solució. En tot cas, volem acostar-nos al significat del paisatge. I per això, farem servir unes ulleres amb una graduació diferent del llatí o del basc, per saber si podem llegir millor el nostre món.
El treball de camp el farem al voltant de la Vall Fosca, al nord de la comarca del Pallars Jussà. I potser comencem per Erinyà. La semblança amb el nom de Serinyà al Pla de l'Estany és sospitosa. Però la geografia del Pallars no enganya. És un congost pel qual passa un riu, el nostre Flamisell. En bretó tenim la paraula "eng", i en germànic "enk". En tots dos casos vol dir estret. Pensament que també es troba al nom del poblet d'Envall, que seria "Eng o Enk", com a vall estreta.
Potser aquesta idea també es troba en el nom de Senterada: "eng" i "ter", on ter es deriva d'"ster" que vol dir riu en bretó. Recordem que a Senterada se'ns ajunten el Bòsia amb el Flamisell, en un punt també estret. Certament, l'existència del monestir de Santa Grata té més probabilitats d'haver donat el seu fruit.
Riu amunt ja es troba la Pobleta de Bellveí. Es parla del seu castell enrunat, que testimonia la seva fundació medieval. I el caràcter de vila closa de la Pobleta encara es manté. El nom de Bellveí pot recaure en el significat de veure un paisatge agradable. Però per mi es refereix al camí, on la paraula germànica "weg", que deriva en "veí" ens avisa que és un camí a fer de bon grat. D'altres noms catalans també presenten aquesta referència.
A les muntanyes del marge dret de la Pobleta trobem Estavill i Antist. Estavill es troba enmig d'un petit altiplà, agombolat per altres turons. Potser la terminació -vill, on "vi" vol dir ou, ens marqui una petita conca. D'Antist, a la punta d'un serrat, potser trobaríem An-Tief en germànic, on "tief" vol dir baix, profund, on la muntanya baixa a plom en aquest lloc. També existeix una altra població amb el mateix nom a la banda occitana.
A davant d'ells, al marge esquerra, es troba la població de Beranui. Amb el mateix nom trobem un municipi de la Ribagorça. En bretó hem trobat una paraula molt maca : "gwerelaouenn" que vol dir l'alegria del pastor. On pastor és "gwere", el qual ens derivaria en "ber". Com a Beret i en altres llocs de pastura. Hem arribat a aquesta idea després de llegir una entrevista molt interessant a la revista El Temps feta al Francesc Rodríguez sobre el noms populars dels estels. Un d'ells és Venus, anomenada l'estrella del pastor, quan surt de matinada per l'est. Beranui és assenyala un lloc on el paisatge és obert, a ull "nu" es pot contemplar tot, i la i final seria -ís, com un qualificatiu, que en català es fa trobadís. Encara ens queden altres noms per comentar, però per avui, crec que tenim prou coses per rumiar.