D'aquells anys ençà
hem anat seguint un camí força còmode a nivell econòmic. La societat
nascuda després de la Segona Guerra Mundial va desenvolupar-se sobre el
consum barat de l'energia. El petroli oferia molts més avantatges que
altres recursos com el carbó, per exemple. Però després de la primera
crisi energètica a principis del 70 amb la guerra del Yom Kippur, s'han
anat succeint uns cicles d'expansió i recessió econòmica cada vegada més
amplis i globals. D'aquesta manera es posa en qüestió el paper central
del petroli, i dels seus derivats, concretats en el cotxe privat.
Cal
ser-ne conscient que els països productors de petroli es troben lluny
dels països consumidors, per la qual cosa, l'increment de la factura
energètica posa aquestos estats darrers en una progressiva asfíxia
econòmica en acabar-se el període colonial. Malgrat les guerres
lliurades per al control dels recursos, l'increment del seu cost es
trasllada a la seva població tard o d'hora. A més a més, la importació
del petroli comporta també una immigració de població forània, ja que
l'alça dels preus energètics es compensa amb una rebaixa dels costos
laborals, que obliguen a cercar una mà d'obra barata. Fins i tot
incentivada, cosa que provoca la competència pels recursos socials
disponibles.
El
fet que els diferents estats consumidors tinguin una religió diferent
de la dels estats productors, comporta que la lluita a nivell econòmic
tingui
una traslació a nivell religiós. Això es fa més patent a Europa
respecte a l'Aràbia, i que hi hagi un xoc religiós entre Cristianisme i
l'Islam. Però no ens enganyem, la gran lluita no es fa per Déu, es fa
pel petroli, i això sí que el converteix en objecte d'idolatria. En el
fons, tant els que s'arroguen la defensa d'"un" cristianisme, incloent
"un"
laicisme agnòstic, com els que s'arroguen la defensa d'"un" islam no
deixen de ser "tots"
uns "infidels". Doncs, la proclama de la Jihad com de la Croada col.loca
a Déu lluny del centre de l'Home. Cal recordar als creients que tant
Jesús com Mohamed van anar a predicar muntats a l'esquena d'un ruc.
Si
el petroli és l'or negre que necessitem, i som humans, reduim el seu
consum tant com poguem. Si el cotxe privat és l'ídol de la societat
moderna, reduim el seu ús igualment. Per a que fer Ramadà o Quaresma, si
ho deixem tot en la part material del menjar. També hauríem de fer dejú
de les coses que ens engreixen el cos i la ment. Si cal donar exemple,
millor compartir el menjar i transport tal com Ell ens ha ensenyat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada