Aquestes vacances d'agost passades a Praga, a Bohèmia, m'han recordat la
Primavera de Praga, quan enmig de la Guerra Freda es va intentar obrir
pas la llibertat. Esclafada l'anomenada Primavera de Praga amb l'entrada
de l'exèrcit del Pacte de Varsòvia, l'estudiant Jan Palack va prendre
la decisió de suicidar-se. Ell mateix es va cremar viu en protesta per
l'ocupació soviètica. Després d'uns quants anys, les restes de
Jan Palack
reposen en el cementiri de Praga, a la zona reservada als herois
nacionals. Potser per això, avui dia es pot viure amb més llibertat a la
República Txeca. Segur que des d'on és, enten perfectament que Lluis
Maria Xirinacs prengué aquesta decisió.
Amb tot el respecte, ja que
personalment no la comparteixo. Però la seva decisió presa durant la nit
de Sant Llorenç ens fa sentir que ell va ser com un d'aquestos estels
que il.luminen la fosca volta del cel. Tot escoltant de fons la veu de
l'estimat Xesco Boix. Amb tot el respecte per a Xirinacs, perquè en el
futur els catalans lliures poguem enterrar amb tota la seva dignitat i
sense cap vergonya el cos d'aquest heroi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada