VIDRÀ COM UN BRESSOL

El mes de setembre vam aprofitar el cap de setmana per retornar a Vidrà. Malgrat les aventures amb la Renfe, vam arribar bé a la destinació. Durant el trajecte vam xerrar amb una amiga fins a Vic. Per atzar hi pujava per fer uns tallers a Sentfores.  Nosaltres baixàvem després, a Sant Quirze de Besora, perquè havíem d'agafar un taxi. A mà dreta la carretera s'enfilava pel territori del Bisaura. Vam fer estada a Hostal Serrasolses, pronunciat amb es final i escrit amb as d'acord amb la normativització del català. Un hostal amb molta solera. Aquest segle van complir 100 anys al 2002. Força ben portats, i amb una cuina molt bona. Posats a celebrar aniversaris, també vaig gaudir dels pastissets de cabell d'àngel que fan a la Fleca de Vidrà, enguany complia els 25 anys. 

El pas del temps no es nota a Vidrà, regnen la pau i tranquil·litat, malgrat els avatars històrics que l'han fet protagonista moltes vegades. Anem a caminar i contemplar el paisatge dels turons que abracen la petita vall coberts de roures i fajos, salpebrats de prats i vaques. Un espai bucòlic que amaga secrets i misteris de fa molts segles. Si anem a donar un cop d'ull al mateix nom, fins i tot En Corominas no ho veu massa clar. Fent la nostra recerca etimològica, comencem per mirar la banda celta. "Vi" en bretó vol dir "ou", on "dra o tar" vol dir "pica". O bé "darn" que vol dir tros, o una part. Com vivípar, del grec... no del llatí? ovo.... També tenim els cingles de Beví, que faria Berg-vi o potser Weg-vi. Abans de passar al costat germànic, esmentem el nostre Siuret o Ciuret...perquè tenim en bretó "siul-sioul" que vol dir tranquil o quiet. O bé que té forma de cercle. Seguit amb - ul que vol dir alt. Allà es va celebrar un casament entre un català i una anglesa. Vés per on els lligams antics es retroben avui dia.

Observem on ens porten les influències germàniques. La paraula "Vieh" vol dir bestiar o ramat, en goth. També tenim la paraula "wiege" o "wige" que vol dir bressol. M'inclino més pel significat de bressol que ens mostra el paisatge, que s'acosta al significat celta d'ou. A més s'ajunta amb "Wiese" pastura o prat, i "Wisa" estany. Així potser Vich no sortiria de Vicus, lloc en llatí, sinó de "Wiege"?

Per arrodonir la toponímia ens trobem amb el nostre forat Micó. Aquest congost tant característic de la zona, ens derivaria de Wiedehopf., Witehopfe?  Canal llarga, com un embut. També topem amb la paraula "Mieze" que vol dir cony, com Micció, símbol sexual, més aviat femení que no pas masculí...Però això ho deixarem per als nostres filòlegs especialitzats en els simbolismes sexuals. 

Durant el mateix cap de setmana vam coincidir amb un altre hoste. El Francesc, el qual passejava ben a prop del poble, donant el senyal d'alarma per una planta invasora tòxica que es va trobar per la zona. Es dedica a la fotografia, i ara que ja està retirat empaita les aurores boreals. Així com jo faig viatges en el temps, ell es desplaça pel nostre món, nord enllà amb uns quants amics. Va la recerca d'aquestos fenòmens, els quals vam poder gaudir excepcionalment per les nostres contrades no fa gaires dies.