ANOTACIONS SOBRE "GIRONA AL SEGLE XVI (1519-1599)"

Després de llegir el volum de la col.lecció Quaderns d'Història de Girona titulat "Girona al Segle XVI (1519-1599) Cavallers i Menestrals" faré un parell d'observacions. Escrit per Xavier Torres i editat el 2017 per l'Ajuntament i la Diputació de Girona fa un recorregut força didàctic i representatiu de la història d'aquells anys des del punt de vista de la ciutat. Cal destacar l'ús acurat de les fonts històriques, bé siguin els escrits antics com els treballs bibliogràfics més recents que tracten aquella època. Com diu l'autor, gràcies a la documentació conservada encara es pot fer molta més feina de recerca. Tot i que aquest text és prou modern, fa set anys només, l'autor se n'adona que encara podem aclarir-ne més coses. 

Una d'elles és el capítol dedicat a l'Estudi General. A la pàgina 82 es parla del privilegi concedit l'any 1446 per tenir aquestos ensenyaments reglats, més enllà dels que ja oferien algun orde religiós, com per exemple els dominics que es mantindran fins al segle XVI, quan competiran amb els jesuïtes o teatins. A partir del 1561 se sap que comença l'edificació de l'Estudi General. Les classes no començaran fins al 1572 sota el rectorat de Bernat Cerdà, després que el gironí Antic Rocha es mantingués en la seva seu de Barcelona. L'historiador Xavier Roca recull textualment la petició que fan els Jurats de Girona a Antic Rocha: "venir a residir en esta ciutat per encaminar lo Estudi que de nou edificam" o bé "recomanar algun mestre tal que pugués donar principi al dit Estudi". Com veiem, l'elecció o potser recomanació final recaurà en Bernat Cerdà. Però també podem observar que aquest Estudi del 1561-1572 no és el primer. El text esmenta que "de nou edificam", això ens diu que hi havia un Estudi anterior, tal com és natural si estava autoritzat a partir del 1446, malgrat les grans maltempsades dels darrers cent anys. 

Evidentment el nou Estudi es farà seguint les directrius de la Contrareforma Catòlica d'aquell segle, i sota la vigilància estricta de la Inquisició. La qual cosa vol dir censura i control de l'ensenyament. També es fa evident que la pertinença a aquesta organització era un signe més de prosperitat social i política. Un dels personatges que esmenta és la família Agullana. En el capítol "Armes i Lletres", a la pàgina 41 destaca en Joan Agullana com a cavaller ric, que al 1589 assoleix el privilegi de noblesa signat per Felip II. El text ens esmenta que la família va participar en les guerres contra França defensant Perpinyà, però també a les guerres dels Països Baixos sota les ordres del Duc d'Alba i els Terços. També hi havia catalans als exèrcits hispànics!. Precisament aquestos dies es commemora el saqueig de la població de Malines, Mechelen, per part dels soldats imperials l'any 1572. Com explica l'article de Marc Pons, Felip II havia posat tots els habitants dels Països Baixos als peus de la Inquisició, sota l'acusació d'heretgia. 

Al final els holandesos van aconseguir la independència per esdevenir una de les potències europees hegemòniques a partir del segle XVII, mentre Girona es va anar esllanguint. Vés per on, adés s'ha celebrat a la ciutat de Girona el partit de futbol de la lliga de Campions contra l'equip del Feyenoord de Rotterdam. Els holandesos han acabat guanyant el partit. Potser una coincidència o no, el cas és que millor tenir aquest espectacle futbolístic que no pas aquelles guerres de la Contrareforma. És un bon recordatori dels esdeveniments sagnants d'aquells segles, i de com els pobles han de lluitar per la seva llibertat.